Home » Opinió » Del pacte al debat sobre la salut
Del pacte al debat sobre la salut

Del pacte al debat sobre la salut

joan

Joan Gené
Metge de Família

El Pacte Nacional de Salut a Catalunya no ha pogut aglutinar tots els actors del sistema sanitari i exclou els metges i les metgesses dels òrgans de govern de les institucions sanitàries. No és més que una proposta continuista que conserva els equilibris de poder polític i econòmic del sector salut. Els ciutadans i els professionals esperàvem unes propostes que adeqüessin el model a les noves necessitats del moment. Més que un pacte desitgem participar en el disseny d’aquesta reforma tan necessària.

Els primers esborranys de les Bases per al Pacte Nacional de Salut a Catalunya(1) que corren per la xarxa fan pensar que els seus autors estan més preocupats per mantenir una determinada estructura productiva de serveis sanitaris que per millorar l’atenció a la salut dels ciutadans. El text recull els tòpics habituals del discurs polític-gestor-sanitari català dels darrers trenta anys: integració, resolució, participació, co-responsabilització, etc.. Unes paraules tan repetides i sovint tan poc aplicades que han perdut molta credibilitat. En tot cas, no suposen cap innovació. Però, curiosament, en alguns temes el document és taxatiu: els metges i les metgesses no participaran en els òrgans de govern de les institucions sanitàries. Sí que hi participarà el “coneixement” assistencial i clínic. El document no garanteix que existeixi un procés transparent que fixi la forma com els professionals assistencials de la pròpia institució, que són els que millor coneixen la salut del territori, puguin participar en el seu govern per a contribuir a definir les polítiques i estratègies del seu centre. El document segueix atorgant a les entitats proveïdores la llibertat d’anomenar discrecionalment els membres dels òrgans de govern. El que vol dir que ho seguiran fent per criteris de complicitat política o d’altra mena d’interessos. Un document recent del Consorci de Salut i Social de Catalunya (2) també exclou expressament els professionals dels òrgans de govern dels seus centres. Només els admet si assumeixen riscos empresarials. Curiosament, al mateix temps anima que els empresaris del territori en formin part sense haver d’ assumir aquests riscos. L’exclusió dels metges i les metgesses justifica per un altre dels tòpics del discurs tradicional del “model sanitari català”: l’autonomia de gestió de les entitats proveïdores. Un argument que no accepta la Comunitat Europea. Els criteris de comptabilitat europeus coneguts com SEC95 consideren que tots els centres de la XHUP són part del sector públic ja que gaudeixen d’una contractació pública preferent a uns preus que estan per sobre dels del sector privat i els fons públics financen les seves inversions.

El discurs de l’”empresarització” iniciat als anys vuitanta ha servit per posar ordre administratiu i ha contribuït a millorar la qualitat i l’eficiència del model sanitari,però també ha comportat importants efectes adversos que han forçat que el Parlament i el Govern pensin que cal introduir canvis. El Pacte de Salut no és més que un instrument per fer-ho. Els casos de corrupció, la falta de cooperació entre proveïdors, la politització d’algunes decisions o inversions sanitàries o l’excessiva influència de les patronals sanitàries sobre el Departament de Salut i el Catsalut, són alguns dels problemes més greus del model. Segurament per aquests motius el document de Bases per al Pacte de Salut insisteix en millorar la transparència i la rendició de comptes. També ho fa el del Consorci de Salut i Social de Catalunya, que a més identifica com a negatiu el gerencialisme en el qual han caigut les seves institucions (2).

En definitiva queda palès que les estructures de govern de les institucions sanitàries tenen un paper central per assegurar la sostenibilitat i la qualitat del model sanitari. És evident que els polítics electes han de governar les institucions públiques, però és qüestionable que puguin aportar el “coneixement assistencial i clínic”. Aquest, lògicament, recau en els metges i les metgesses de la pròpia institució, que a més de les competències professionals tenen un coneixement de l’organització i dels pacients que atenen. També asseguren una major continuïtat, fet que aporta l’estabilitat necessària per assegurar que es vegin els fruits de les polítiques de salut . És difícil mantenir que es puguin prendre decisions estratègiques adequades sense comptar amb aquests professionals.

Sabem que els països més exitosos són aquells que tenen unes institucions inclusives, amb estructures democràtiques, transparents, que valoren la meritocràcia i que rendeixen comptes a la societat. En canvi, fracassen aquells que tenen institucions absolutistes i extractives (3). Com que els promotors del pacte de salut suposo que desitgen avançar en la línia dels països que prosperen, penso que haurien de vetllar perquè les seves institucions tinguessin una política més inclusiva.

És significatiu que els sindicats i la patronal de les empreses sanitàries privades no concertades hagin abandonat el pacte. Segurament les presses per aconseguir un document han fet que prevalguessin els interessos d’uns sobre els dels altres. Amb la seva marxa el pacte queda molt devaluat. També em sorprèn que els col·legis professionals segueixin en el procés malgrat quedar exclosos dels òrgans de govern de les institucions. S’han quedat satisfets amb la promesa que influiran en les polítiques de recursos humans i gestionaran la carrera professional? No crec que siguin tant innocents per pensar que això es produirà. Aquestes iniciatives ja es proposaven al Llibre Blanc de les Professions Sanitàries publicat el 2003 (4) i a la “Ley de Cohesión i Calidad” (16/2003) que va promoure el Dr. Aubia quan era Director General de Recursos Humanos y Servicios Económico-Presupuestarios del govern Aznar. En més de deu anys no s’han pogut aplicar pel domini de les empreses proveïdores sobre les polítiques de recursos humans i la carrera professional.

El model d’”empresarització” ha d’evolucionar per corregir els seus efectes adversos i donar resposta a les noves necessitats del sistema sanitari. No podem seguir en un model on les decisions es prenen de dalt cap a baix i en el qual els professionals són considerats uns simples obrers que executen les directrius que els marquen. Estem en un moment de canvi social i de model. Les idees innovadores que ens permetran tirar endavant només poden sorgir de la intel·ligència col·lectiva de tots els que estem implicats en la salut. Hem d’evolucionar aquest model empresarial taylorista cap a un sistema molt més inclusiu que compti de forma transparent amb les competències dels professionals. Hi ha molta evidència que les organitzacions amb millors resultats són aquelles que apliquen un lideratge compartit de les seves institucions (5).

L’actual document de Bases per al Pacte Nacional de Salut a Catalunya només preserva les estructures de poder actuals i la política d’austeritat que està tenint conseqüències negatives sobre els ciutadans i els professionals (6). No podem pactar un canvi si encara no hem debatut àmpliament sobre el model de sistema de salut que volem. La ciutadania i la professió hem de participar activament en aquest procés de reforma si es vol que sigui acceptat i aplicat.

Bibliografia

1.- Document de Bases per al Pacte Nacional de la Salut a Catalunya
2.- Consorci de Salut i Social de Catalunya. La governança
en les institucions de salut (2013)
3.- Acemoglu D. Robinson JA. Por que fracasan los paises. Los origenes de l poder la prosperidad i la pobreza. 6a Edición. Editorial Deusto. Barcelona 2013
4.-.
Departament de Salut. Llibre Blanc de les Professions Sanitàries. Generalitat de Catalunya (2003)
5.- The King’s Fund Commission on Leadership and Management in the NHS. The Future of Leadership and Management in the NHS. No More Heroes.
6.- Gallo P, Gené-Badia J. Cuts drive health system reforms in Spain. Health Policy. 2013 Nov;113(1-2):1-7. doi: 10.1016/j.healthpol.2013.06.016.

Gràcies !!! per compartir...Pin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Share on FacebookShare on TumblrShare on StumbleUpon

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Aneu a la barra d'eines