Home » Actualitat » L’assegurança lliure i la medicina privada: present i futur
L’assegurança lliure i la medicina privada: present i futur

L’assegurança lliure i la medicina privada: present i futur

Resum de la reunió-debat monogràfic per tractar el tema “l’assegurança lliure i la medicina privada: present i futur” que es va celebrar el 12 de març a les 19:30 al centre civic Vil·la Florida (ja que la junta del COMB no ens ha cedit l’aula que haviem demanat).

Joan Josep Artells P1080115
Economista. Especialitzat en Economia de la Salut i Política Social ( PhD Univ Barcelona, M.Litt Oxford University,). Cap Servei Institut d’Estudis de la Salut. Departament Salut. Generalitat de Catalunya. Director General de Planificació, salut Pública i Avaluació Tecnológica.Ministeri de Sanitat. Secretari Comissió Abril Martorell. Director de R&D de la diversificació en assegurances de salut de la Companyia d’Aigües de Barcelona ( creació de la nova Adeslas S.A). Creador i Director de la Fundació Salut, Innovació i Societat del grup Novartis.
Actualment Soci-Consultor de Salut, Comunicació i Gestió del Coneixement. Autor de Barça, Barça, Barça amb Manolo Vazquez Montalbán. Ed Laia.

Resum de la presentació del Dr. Artells.

La consulta de l’espai web i l’enquesta de la secció d’assegurança lliure del COMB es desprèn que:
1) no esta actualitzada des de 2013;
2) el més recent és el Newsletters i enquestes encallades al 2013;
3) Aproximadament el 30% de la població catalana té cobertura asseguradora privada;
4) Uns sis mil metges tenen els seus ingressos bàsicament vinculats al sector privat;
5) Predomini de l’interès per les relacions contractuals i modalitats retributives : crida l’atenció l’assumpció d’una relació lineal entre “ barem “ i qualitat;
6) segons l’enquesta, entre els primers atractius de l’exercici de la pràctica en empreses asseguradores: ingressos econòmics i relativa facilitat per a ordenar proves complementàries. Cap esment a les clàusules d’ exclusió ni al règim d’autoritzacions de tractaments, ni a seguretat, variabilitat de la pràctica clínica ni coordinació clínica entre especialitats/ nivells assistencials.

Posicionament alternatiu al statu quo del COMB

Aportació de valor:
• “Blunding” en lloc de “deblunding”: integració d’itineraris assistencials ( 2 case management”)
• Prevenció & Health literacy
• Avaluació independent de qualitat, seguretat i cost efectivitat.
• Experiència assistencial objectiva ( PROMS)
• Medicina d’equip / capitació

Aspectes de la visió anticipada: la interdependència públic-privada

Posició davant una possible reforma que avanci cap a un model: model holandès/ suec. Els implicats en els sector no desitgen cap dels extrems. Ni un sistema nacional de salut ni un lliure mercat amb regulació mínima. Tant les companyies com els professionals volen: assegurament obligatori, cobertura universal i catàleg de mínims, finançament mixte ( impostos, quotes empresarials i copagaments) amb gestió asseguradora i assistencial privada i pòlisses complementàries voluntàries.

¿Posicionament metges davant incertesa escenaris de canvi?

Optimisme envers expansió modalitats pòlisses individuals i col·lectives ( recuperació de la pòlissa individual) amb pronòstic de deteriorament progressiu sanitat pública.

Augment de la competència entre companyies, en contrast amb: Poques expectatives i desitjos d’extensió del model MUFACE al públic general.

Escassa recepció a la innovació en productes asseguradors: manteniment del pagament per acte, res de managed care, pòlissa socio-sanitària,.., sense posició davant de la integració vertical (itineraris assistencials complexes), cap interès per pòlisses de dependència

Lluis MontsetIMG_9982
Metge de família i gerent d’ACES

Resum de les aportacions del Dr Montset

• No hi han gaires innovacions en el sector salut. La idea de l’estat del benestar no és innovadora
• En el sector privat creixen les empreses merament privades (SA) en detriment de le cooperatives
• Considera que no estem en el millor dels mons, el sistema públic es finança a partir dels pressupostos públics, però també del dèficit. El dèficit que condiciona la crisi actual prové majoritàriament del sector salut.
• La gent es fa una assegurança privada per estatus social. No perquè la precisi.
• Els que venen assegurances privades diuen que és com vendre paraigües a qui ja en té un i quan no plou.
• Les empreses de capital risc “juguen a la mona”, al final algú es quedarà amb “la mona”.
• S’ha de compaginar la solidaritat amb les economies de lliure mercat

José Emilio BatistaP1080111
Uròleg de la Teknon.

Resum de les aportaciones del Dr Batista

• El nomenclàtor no esta actualitzat i cada companyia en té els eu. A Esytats Units en hi ha un per a tots.
• Amb els preus baixos de les pòlisses, els metges estan mal pagats i han de contractar metges poc qualificats.
• Malgrat que a la enquesta del COMB es diu que el 25% dels ingressos dels metges privats son totalment privats, a la Teknon només sone l 5%
• IDC Salut suposa el 45% dels llits de la província de Barcelona.
• Els metges privats no tenen seguretat jurídica, tene contractes mercantils que s’acaben
• Dels 6000 metges que treballen al sector privat, per a 4000 aquesta és la seva activitat principal. Al 2013, el 63% en consultori propi i el 44% en policlínica. Estan pagats a sota-preu.
• El COMB fa el ranking de mútues per a motivar els ciutadans que no ho miren.
• No hi ha cap mena de gestió clínica
• Els metges estan molt mal pagats, els cirujans una mica millor
• Cal actualitzar el nomenclàtor.
• L’eix central segueix essent l’acte mèdic i el pagament per acte.
• Cal millorar el reconeixement social, ser innovador oferint consultes virtuals o altres serveis nous.
• La llei de les SLP

Guillem López-Casasnovas P1080112

professor d’econòmiques de la Pompeu Fabra i fundador del C.R.E.S.

Algunes de les aportaciones del Prof. López-Casasnoves

• El sector sanitari privat només mou uns dos mil milions d’Euros a Catalunya, és el 30% de la despesa total de salut, per tant no es pot mirar independentment del sector públic.
• Ningú vol la privatització total del sector (no opting-out)
• Hem de decidir si volem un model d’assegurament social com els països centreeuropeus que no tenen delimitació de l’oferta (oferta amplia amb acupuntura, balneoteràpia, etc..) i copagaments o un model de Servei Nacional de Salut amb una oferta limitada i copagament del 100% per a tot el que no esta inclòs.
• Es important aclarir la relació entre els dos sectors. Que volem?: Un sector privat que pensi que com pitjor el sistema públic millor per a ell?. O bé preferim que ambdós sectors siguin complementaris?
• Actualment la privada descomprimeix la pública ja que fa les proves i les visites que la pública tindria encara més dificultats per a fer.
• No esta malament la desgravació fiscal pels serveis sanitaris, especialment per aquells que no son concurrents, ja que suposa un increment de l’oferta pública amb copagament.

Gràcies !!! per compartir...Pin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Share on FacebookShare on TumblrShare on StumbleUpon

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Aneu a la barra d'eines