Home » Actualitat » Posició de COMB TU davant del projecte VISC+
Posició de COMB TU davant del projecte VISC+

Posició de COMB TU davant del projecte VISC+

Valorem positivament que el Departament de Salut vulgui emprar el gran volum de dades sobre la salut dels ciutadans que disposem a Catalunya per l’avaluació dels serveis sanitaris i la recerca mèdica. L’explotació d’aquestes grans bases de dades conegudes com “big data” aporta noves possibilitats de coneixement però al mateix temps fa obsolets els criteris legals i deontològics clàssics emprats per garantir la seguretat de la informació en els fitxers electrònics clàssics. Segurament caldria fer una legislació específica per aquest nou camp de recerca.

COMB TU considera que per tirar endavant el projecte VISC + amb garanties per la seguretat de la informació dels pacients caldrien les següents mesures:

1.- Anonimització impossible: L’anonimització, que era possible en les bases de dades tradicionals, és impossible amb els “big data”. Actualment es fa el “hashing” , el que no és una anonimització real. Així doncs cal que l’AQUAS aclareixi quin nivell d’anonimització desitja, tenint en compte que els defectes d’anonimització posen en perill les persones més vulnerables, com son les que presenten malalties rares o molt especifiques. Per aquest motiu demanem que es faci un estudi d’impacte per conèixer l’efecte de cada explotació de la base de dades sobre la confidencialitat de les dades personals abans de cada proyecte de recerca.
2.- On seran les dades i com es manipularan: El codi deontològic del COMB assenyala que no s’ha de vincular la base de dades sanitària amb cap altre base de dades. Per tant, és important que l’AQUAS aclareixi molt be com es farà la transmissió de les dades, el seu emmagatzematge i la seva explotació. Donat que és impossible assegurar l’eliminació de dades una vegada han estat lliurades, demanem que les dades no surtin dels sistemes d’informació sanitària públics, i que no es lliurin a tercers que les puguin vincular a dades no sanitàries. L’AQUAS no hauria de lliurar dades sinó els resultats dels estudis.
3.- Possibilitat de retirar dades personals. Donat que el pacient ha autoritzat la utilització de les seves dades per l’atenció sanitària i no per la recerca i davant l’impossibilitat d’anonimització esmentada anteriorment, cal considerar que la base de dades VISC+ utilitza dades personals i no dades anònimes. En aquest sentit és essencial comptar amb la possibilitat que el pacient pugui retirar les seves dades de la base de dades VISC+. Per tal que aquest dret es pugui exercir, cal que l’AQUAS faci una àmplia publicitat del projecte indicant que tothom pot exercir el seu dret a retirar les seves dades. Es essencial que hi hagi un debat públic del projecte i que aquest dret es faci públic en tots els centres sanitaris així com que s’articuli un sistema àgil per a que els ciutadans que ho desitgin puguin retirar les dades personals del projecte VISC+. Sense publicitat, el pacient queda desprotegit.
4.- Qui tindrà accés, com es farà i qui ho pagarà: Estem d’acord amb l’afirmació del Departament de Salut de que la recerca sobre el projecte VISC + es faci en centres de recerca públics catalans. Per aquest motiu demanem que el projecte VISC+ defineixi de forma clara i detallada qui tindrà accés a les dades, indicant quin tipus d’equips de recerca, on seran aquests equips, i per fer quina recerca. Finalment l’AQUAS ha d’indicar clarament com es finançarà aquesta recerca
5.- Codi ètic. Com tota recerca biomèdica cal que el projecte estigui aprovat per un CEIC. Per aquest motiu és important demanar al projecte VISC+ que defineixi clarament quin CEIC es dotarà, qui en formarà part, i quin codi ètic emprarà.
6.- Mecanismes de control. Cal que s’estableixi un òrgan independent de control específic de la gestió de les dades. Aquesta necessitat molt probablement quedarà recollida en la nova legislació europea. Per tant sembla coherent endarrerir uns mesos l’inici del projecte fins que es publiqui la nova legislació d’obligat compliment (“Redesigning Health in Europe for 2020”, pagina 10 http://www.president.ee/images/stories/pdf/ehtf-report2012.pdf) per tal d’evitar danys irreparables. En tot cas s’hauria de definir quins mecanismes de control intern i extern independent s’utilitzaràn.

Gràcies !!! per compartir...Pin on PinterestTweet about this on TwitterShare on Google+Share on FacebookShare on TumblrShare on StumbleUpon

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Aneu a la barra d'eines